Lleida Republicana

Pueyo: ‘Amb l’aplicació nefasta del 155, ens van robar una part de la col·lecció del Museu i van voler esborrar una realitat històrica innegable de vinculació de Lleida amb la Franja de Ponent’

ERC al Museu de Lleida
ERC al Museu de Lleida

La diputada al Parlament de Catalunya, Gemma Espigares, la diputada provincial i regidora de la Paeria,Núria Marín i el candidat a l’alcaldia de Lleida, Miquel Pueyo, han encapçalat la comitiva de la secció local de Lleida d’Esquerra Republicana, a la qual també s’ha afegit la portaveu nacional i vicesecretària General d’Estratègia, Entorn i Gestió del Coneixement, portaveu nacional i diputada al Parlament, Marta Vilalta, que ha assistit, aquest vespre, als actes en record i de denuncia del primer aniversari de l’espoli al Museu de Lleida.
 
‘La col·lecció del Museu de Lleida era unitària des del punt de vista de la seva procedència –les parròquies de la diòcesi històrica de Lleida- i permetia explicar les expressions artístiques de l’antic bisbat de Lleida al llarg de tota la seva història’, ha assegurat Pueyo que ha volgut rememorar, també, la història comuna d’un territori tan proper i tan vinculat a Lleida com la Franja de Ponent.
 
‘No parlo de política ni de fronteres administratives, sinó de la llengua i de la història compartides, i sóc del parer que l’actuació unilateral del govern estatal, ara fa un any, va ser també una actuació empesa per la pretensió de reescriure una realitat històrica innegable fent una utilització nefasta de l’article 155 de la Constitució’, ha assegurat el candidat a la Paeria.
 
Espigares, que, l’any passat, va haver de ser atesa en un centre de salut per les lesions causades durant les càrregues policials a la Rambla d’Aragó de Lleida i va presentar la pertinent denúncia per aquests fets, ha volgut recordar que ‘no només va ser la profanació d’aquell dia, sinó que, a més, els dies següents vam haver d’assistir a una negligència darrere l'altra, tenint en compte el transport maldestre de les obres o la mala climatització del monestir de Sixena per a conservar les peces espoliades’.
 
Per la seva part, Marín també ha estat taxativa en afirmar que ‘l’art de Sixena era només l’excusa del govern d'Aragó per espoliar-nos el patrimoni de territoris catalanoparlants lligats per un passat comú’. De la mateixa manera, ha afirmat que ‘l’anticatalanisme institucionalitzat va contravenir els criteris d’unitat artística,social i historiogràfica de les obres del Museu i ens va arrencar, per la força dels tricornis, una part del nostre passat davant la passivitat del govern de la ciutat’.